Tornaveu Poètic

VIDEO-LECTURA

Deixa un comentari aquí

EL POEMA

QUANDO VERRA L’INVERNO	QUAN VINDRÀ L’HIVERN
Quando verrà l’inverno e arriverà la pioggia non avrò il tempo per riparar la casa, il vento sconquasserà tutte le tegole, l’acqua sgocciolerà dalle fessure, pianto di fango sopra il pavimento; ogni nido cadrà dal cornicione e con essi la speranza d’una stagione nuova, il rimpianto dei proietti dei mille desideri, degli sguardi d’affetto, del campo aperto dei rapidi progetti formulati in altre ore. Ma sull’entrata domina già il muschio. Il legno gonfio impedirà di chiudere le porte all’uragano ormai padrone.	Quan vindrà l’hiverni arribaran les pluges no tindré el temps per reparar la casa, el vent sacsejarà totes les teules, l’aigua degotarà per les clivelles, que ploraran molt fang damunt del terra; tot de nius aniran caient del ràfec i amb ells l’esperança d’una nova estació, l’enyor de les sagetes dels mil desitjos, de les mirades càlides, del camp obert dels ràpids projectes plantejats en altres hores. Però sobre l’entrada domina ja la molsa. La fusta inflada impedirà que es tanquin les portes a l’huracà que es torna amo.

QUANDO VERRA L’INVERNO

QUAN VINDRÀ L’HIVERN

Quando verrà l’inverno e arriverà la pioggia
non avrò il tempo per riparar la casa,
il vento sconquasserà tutte le tegole,
l’acqua sgocciolerà dalle fessure,
pianto di fango sopra il pavimento;
ogni nido cadrà dal cornicione
e con essi la speranza d’una stagione
nuova, il rimpianto dei proietti
dei mille desideri, degli sguardi d’affetto,
del campo aperto dei rapidi
progetti formulati in altre ore.
Ma sull’entrata domina già il muschio.
Il legno gonfio impedirà di chiudere
le porte all’uragano ormai padrone.

Quan vindrà l’hiverni arribaran les pluges
no tindré el temps per reparar la casa,
el vent sacsejarà totes les teules,
l’aigua degotarà per les clivelles,
que ploraran molt fang damunt del terra;
tot de nius aniran caient del ràfec
i amb ells l’esperança d’una nova
estació, l’enyor de les sagetes
dels mil desitjos, de les mirades càlides,
del camp obert dels ràpids
projectes plantejats en altres hores.
Però sobre l’entrada domina ja la molsa.
La fusta inflada impedirà que es tanquin
les portes a l’huracà que es torna amo.

Del llibre: CONVERSES I NOTES

Editorial TRÍPODE, 2022

REFERÈNCIES

Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a LA VEU DELS LLIBRES

EL LLIBRE

Compra el llibre AQUÍ

BIOGRAFIA

Guido Sari va néixer i viu a l’Alguer, es va doctorar a Càller el 1975 i fins al 2010 va ser director de la Biblioteca Municipal de l’Alguer. Va fundar, amb el seu germà Aldo, l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer (1988), per tal de contribuir a fomentar l’ús social de la llengua, i va ser entre els promotors de la secció local d’Òmnium Cultural (1993). Des del 1990 va començar a organitzar cursos de llengua i tallers i des del 2012 va idear el Teatre de Veus, pel qual va escriure quinze comèdies en el català de l’Alguer. Entre les seves obres de caràcter literari recordem els dos volums de Contes i rondalles (1995, 1998) i Fem teatre fem llengua (2006) i quatre reculls de poemes: Poemari mínim (2013); Els ocells màgics (2015); Preludis, simfonies i impromptus (2016); Converses i notes (2022). Entre els escrits d’àmbit històric destaquen articles i una monografia del 1988 sobre la fortalesa de l’Alguer i entre els de sociolingüística El català de l’Alguer: una llengua en risc d’extinció (2012). El 2013 li va ser atorgat el Premi d’actuació cívica catalana Lluís Carulla.