VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| ESPACIO (quatre fragments) |
|---|
¿Quién sabe más que yo, quién, qué hombre o qué dios, puede, ha podido, podrá decirme a mí qué es mi vida y mi muerte, qué no es? Si hay quien lo sabe, yo lo sé más que ése, y si lo ignora, más que ése lo ignoro. Lucha entre este saber y este ignorar es mi vida, su vida, y es la vida. |
| Como yo he nacido en el sol y del sol he venido aquí a la sombra, ¿soy del sol, como el sol alumbro? y mi nostaljia, como la de la luna, es haber sido sol y reflejarlo sólo ahora. |
| Hermoso es no tener lo que se tiene, nada de lo que es fin para nosotros, es fin, pues que se vuelve contra nosotros, y el fin nunca se nos vuelve. |
| Pobre del hombre si la mujer oliera, supiera siempre a rosa. Qué dulce la mujer normal, qué tierna, qué suave (Villón), qué forma de las formas, qué esencia, qué sustancia de las sustancias, las esencias, qué lumbre de las lumbres; la mujer, madre, hermana, amante. |
| Del llibre: ESPACIO –Por La Florida, 1941-42- Dins del volum: EN EL OTRO COSTADO |
SEMBLANÇA
“Espacio” és un poema en tres parts començat a Florida en 1941 i conclús a Puerto Rico a l’inici de 1954. És abans de res un ric monòleg interior, un esplèndid corrent de consciència. Això ja ho havia fet Joyce en la seva novel·la d’una altra manera, però no en la poesia. Per això d’alguna manera “Espacio” inaugura el monòleg interior líric, amb la sensació bella i múltiple que tot hi cap en el poema, que tot es pot dir, perquè tot transcorre pel teu interior de continu. El poeta parla de tots amb si mateix. I es fa l’altre sense deixar de ser ell, d’enfront de l’Univers, viu i irresistible.
ELS LLIBRES
![]() | ![]() |
| Editorial JÚCAR– 1974 Colecció: ‘La Vela Latina Poesía’ Edició i pròleg d’Aurora de Albornoz | Diputación Provincial de Huelva – 1990 Colecció: ‘Ediciones de la Fundación Juan Ramón Jiménez’ |
REFERÈNCIES
«Lírica de una Atlántida: la plenitud poética de JRJ», per Alfonso Alegre a CV CERVANTES
«Espacio y tiempo y luz en todo yo» per Hernán Bravo Varela a LETRAS LIBRES
«Espacio: Juan Ramón Jiménez y lo eterno ( I )» per Rafael Narbona a diari El Español
«Espacio: Juan Ramón Jiménez y lo eterno (y II)» per Rafael Narbona a diari El Español
BIOGRAFIA
Juan Ramón Jiménez Mantecón (Moguer, Huelva, 23 de desembre de 1881 – Sant Joan, Puerto Rico, 29 de maig de 1958). Poeta espanyol i premi Nobel de Literatura.
Estudia en la Universitat de Sevilla, però abandona Dret i Pintura per a dedicar-se a la literatura influenciat per Rubén Darío i els simbolistes francesos. Té diverses crisis de neurosi depressiva i roman ingressat a França i a Madrid; en aquesta ciutat s’instal·la definitivament. Realitza viatges a França i als Estats Units, on es casa en 1916 amb Zenobia Camprubí. En 1936, en esclatar la Guerra Civil espanyola, s’exilia als Estats Units, Cuba i Puerto Rico. En aquest últim país rep la notícia de la concessió del Premi Nobel de Literatura en 1956.

La crítica sol dividir la seva trajectòria poètica en tres etapes:
Etapa sensitiva (1898-1915): marcada per la influència de *Bécquer, el Simbolisme i el Modernisme. En ella predominen les descripcions del paisatge, els sentiments vagues, la melancolia, la música i el color, els records i somnis amorosos. Es tracta d’una poesia emotiva i sentimental on es trasllueix la sensibilitat del poeta a través del perfeccionisme de l’estructura formal.
Etapa intel·lectual (1916-1936): descobriment de la mar com a motiu transcendent. La mar simbolitza la vida, la solitud, el goig, l’etern temps present. S’inicia, així mateix, una evolució espiritual que ho porta a buscar la transcendència. En el seu desig de salvar-se davant la mort s’esforça per aconseguir l’eternitat a través de la bellesa i la depuració poètica.
Etapa veritable (1937-1958): tot l’escrit durant el seu exili americà.
L’obra poètica de Juan Ramón Jiménez és molt nombrosa, amb llibres que, al llarg de la seva vida i en un afany constant de superació, repudia o dels quals salva algun poema, gairebé sempre retocat en les seves successives seleccions.
La biblioteca de l’Institut Cervantes de Nova Delhi porta el nom de Zenobia-Juan Ramón Jiménez.


