MAËLLE DUPON, poema ‘Serens dins la nuèit’, en la veu de l’autora

Deixa el teu comentari aquí:


SERENS DINS LA NUÈITSERENS DINS LA NIT

I a un resson salvatge,
 una paraula muda
 tot escàs careçada,
 d’armas que se voidan
 de sabla e de temps
al recès del silenci
 demest los miralhs nuds.
 Tot es perdut. I a res que dura.
perquè alara demoràvem
 doas ombras sus lo cèl,
 doas èrsas dins la nuèit,
 doas armas del silenci.

 
Hi ha un eco salvatge,
 una paraula muda
a penes acariciada,
 ànimes que es buiden
 de sorra i de temps
a recer del silenci
 entre els miralls nus.
 Tot està perdut. No hi ha res que duri.
 perquè llavors quedàvem
 dues ombres al cel,
 dues onades dins la nit,
 dues ànimes del silenci.

Poema Inèdit

Traducció: Dolors Català


El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc. És el dialecte més central del conjunt occità i es diu sovint que també és el més conservador respecte a l’occità de l’edat mitjana. Els intents d’estandardització que s’han fet l’han pres sovint com a base per a l’elaboració d’un occità estàndard. Ara bé, les solucions actuals tendeixen a l’establiment de sis normes d’occità, una per a cada dialecte. És, amb el gascó, un dels dialectes preponderants de l’escriptura moderna de la llengua occitana.

De manera bastant estesa al si de l’occitanisme es considera que el dialecte llenguadocià s’acaba a l’est després del riu Vidorle (riu que delimita també el departament d’Erau (Hérault en francés) per a deixar pas al provençal rodanenc. Ara bé, aquesta proposta de divisió lingüística no correspon a la realitat històrica, ja que el Llenguadoc s’acabava a partir del Roine on començava la Provença històrica. De fet els parlars del País de Nimes mereixerien un estudi dialectal per a determinar clarament la seua fesomia. Cap al nord es considera que s’acaba on comença la palatalització de CA en ch- excepte en la varietat gavaldanesa. A l’oest, deixa pas al gascó després de Tolosa.

La situació social i política de la llengua occitana ha propiciat certa desconeixença i menyspreu de les varietats locals. Així la majoria dels neolocutors aprén la llengua a partir de recursos universitaris o de llibres. La conseqüència primera d’aquesta situació és que el llenguadocià (i també l’occità de manera general) pateix una influència molt forta del francès a nivell de la sintaxi o de la fonètica. Un dels aspectes més vistosos d’aquesta pressió lingüística resulta en la pèrdua de la [r] vibrant substituïda per la [R] francesa. Es fa servir de manera abusiva òm en comptes d’altres solucions per a formulacions impersonals i la negació es contamina de la influència francesa oral (i a pas degun esdevé * i a degunven pas jamai > * ven jamai, etc.). A més apareixen barreges de diverses varietats i fluctuacions de tota mena que sovint creen situacions conflictives sobre el model de llengua.


Info Occità llenguadocià a BETEVÉ

‘La color lenta de la pluèja’ a POÉSIE OCCITANE CONTEMPORAINE

‘A la recerca de l’occità: tres dialectes del nord’ per Diego Cerezo Moya

Curiositats de la llengua occitana de Manel Zabala al Cultura/s  de La Vanguardia


  • Vènus a l’Escorpion / Vénus en Scorpion, Edicions Reclams, 2022
  • La color lenta de la pluèja / La couleur lente de la pluie, Éditions Jorn, 2013.
  • Los cants de l’èsser, AMV edicion, 2024

Maëlle Dupon és una poeta i escriptora en llengua occitana nascuda a Montpeller el 1988. És llicenciada en literatura occitana per la Universitat Paul Valéry i diplomada en literatura quebequesa i estudis catalans per la Universitat de Mont-real. El seu primer poemari bilingüe la couleur lente de la pluie va ser publicat per l’editorial Jorn l’any 2013. Viu a Montreal i és membre del Cercle Cultural Català del Quebec, es secretària del PEN Occità, secció de PEN Internacional per a la defensa dels escriptors, i forma part del comitè de redacció de la revista literària Femmes de parole. La seva novel.la Venus à l’Escorpion, ha estat publicada per les Edicions Reclams en 2022 . El seu darrer poemari, Los cants de l’èsser, va ser publicat en versió bilingue al Quebec a la tardor del 2024 per AMV edicion, (https://amvedition.com/livres/). Els seus escrits també han aparegut en diverses antologies, revistes i microrevistes internacionals. Ha participat en diversos festivals literaris a Europa i el Canadà, així com en nombrosos esdeveniments culturals, escenaris i microespais oberts. Els seus poemes han estat traduïts al romanès, espanyol, català, anglès i italià. Ha organitzat recitals d’homenatges poètics amb el poeta Louis Royer i presenta l’esdeveniment Els Dix heures de poésie (Les deu hores de poesia) en el marc de la famosa Nuit blanche (Nit en blanc) de Mont-real.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *