VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| L´home hauria segut … |
|---|
L´home hauria segut dins l’ombra del passadís davant la porta oberta cap a fora. Mira una dona ajaguda a uns quants metres d’ell en un camí de pedres. Al voltant d’ells dos hi ha un jardí que cau en un declivi brutal sobre una plana, extenses ondulacions sense arbres, camps que voregen un riu. Es veu el paisatge fins el riu. Després, molt lluny, i fins a l’horitzó, hi ha un espai indecís, una immensitat sempre calitjosa que podria ser la de la mar… |
| Del llibre: L’HOME QUE SEU AL PASSADÍS Traducció i epíleg d’ARNAU PONS Editorial AFERS, 2023 |
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a DIARI de BALEARS
Ressenya de Pere Antoni Pons al diari ARA
Ressenya de David Castillo a LAREPÚBLICA
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
BIOGRAFIA
Marguerite Duras (Gia Dinh, Vietnam, 1914 – París, 1996), va ser una novel·lista, guionista i directora de cinema francesa, autora de L’amant, El dolor o La vida tranquil·la. Les experiències que va viure amb la seva mare a Indoxina, on va residir fins a 1932, li van inspirar la novel·la Un barrage contre le Pacifique, amb la qual es va donar a conèixer en 1950, després de publicar diverses novel·les d’escàs èxit. Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar a París amb la Resistència, per la qual cosa va ser deportada a Alemanya.
Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, va iniciar la seva intensa activitat als camps del periodisme, la novel·la, el teatre i el cinema, i va escriure i va dirigir diverses pel·lícules i obres teatrals. Va escriure el guió de la cèlebre pel·lícula Hiroshima, mon amour (1958), dirigida per Alain Resnais.
Inicialment afí a la línia existencialista de Jean-Paul Sartre i Albert Camus, es va acostar després als postulats del «nouveau roman» d’Alain Robbe-Grillet, encara que les seves novel·les no es limiten mai al mer experimentalisme, sinó que deixen traslluir un alè intensament personal i viscut, com succeeix a Moderato cantabile.
La pròpia vida de l’escriptora és una novel·la sobre la qual ella ha escrit sense parar. La destrucció, l’amor, l’alienació social, són paraules clau en la vida i obra de Duras. Una història tempestuosa, de solitud i escriptura, de paraules i de silencis, de desitjos fulgurants també. Un personatge ineludible, en la vida de Marguerite Duras: la seva mare. El desamor maternal va marcar tota la seva vida.
És difícil definir la seva personalitat: iracunda o dolça, genial o narcisista, però cal creure-la quan assegura: «Jo soc una escriptora, no val la pena dir res més». De fet, C’est tout, de 1995, va ser el seu últim text.