VÍDEO-LECTURA
Lectura en rus del poema ‘Tercera topada‘ en la veu de Xènia Dyakonova:
EL POEMA – Original

EL POEMA
| TERCERA TOPADA |
|---|
Hi ha la maqueta d’una barca penjant com una ala ferida. Una llum d’hivernacle marca la biblioteca reflectida. Ahir els cavalls, el ganivet, els juraments en revoltim… tot se’m va fer exageradet, com si parodiéssim un crim… Sabria… Llàstima, de poc… Però el confort, de to viril, m’ha demostrat que un bar no és lloc per converses d’aquest estil. Vostè se n’acaba d’anar, un cigarret, Shakespeare ·obert… Els Sonets! El món és tan clar, amb música d’un març incert! Tal com el sol de primavera desfà el brodat de neu pel mig, així la joventut primera fuig per les vies del capritx! |
| Del llibre: UN PEIX ESQUERDA EL GEL Traducció d’Arnau Barios BLIND BOOKS, 2019 |
EL LLIBRE

Compra el llibre aquí
REFERÈNCIES
Ressenya d’Enric Umbert-Rexach a NÚVOL
BIOGRAFIA
Mijaíl Kuzmin (de família altoburguesa) va néixer en Yaroslavl a l’octubre de 1872. Des de petit va viure i es va educar a Sant Petersburg, primer com a músic, assistint a l’escola de Rimsky-Kórsakov. Després -amant del món clàssic- es va dedicar a la literatura, viatjant a Egipte, a Grècia i a Roma. Kuzmin serà notori pel seu estil modern (que li acosta als simbolistes i als acmeístas) però més clar, perquè estimava la claredat en l’art i va escriure algun text teòric sobre aquest tema, molt respectat per Mandelstam… En 1906 va començar a publicar en revistes les seves “Cançons alexandrines”, primers poemes una mica narratius de contingut homosexual en la literatura russa. El seu primer llibre va ser “Xarxes” de 1908. Encara que el seu gran èxit va arribar en publicar aquest mateix any una novel·la curta, “Ales”, on narra en curts capítols, més aviat escenes molt ben reeixides, l’atracció homosexual entre el jove i atractiu Vania i un anglès, mig rus, Shtrup que viu a Sant Petersburg, però és ric, viatger i esteta. Gairebé la meitat de la “nouvelle” succeeix a Itàlia, en un ambient finisecular fortament cultural i esteticista. El jove Vania s’anirà amb Shtrup que ja ha tingut altres històries, suggerides, com la del també jove i maco criat Fiódor… (La novel·leta, inèdita en espanyol, acaba de ser traduïda a Mèxic, per l’editorial Quimera). Aquesta obra va marcar la fama i el *malditismo esteticista de *Kuzmin. Va escriure altres relats com “La vida meravellosa de *Cagliostro” o “L’àngel guardià”. La seva edició en 1921 de les “Cançons alexandrines” -escrites anys abans- va ser l’únic llibre amb referències homosexuals, encara que fora en l’Antiguitat, al mode de les “Cançons de *Bilitis” de Pierre *Louÿs, que va emparar la Revolució Soviètica, que va deixar a *Kuzmín en un racó, dedicat a traduir obres de Shakespeare, fins a la seva mort a Leningrad al març de 1936, amb 63 anys. Ana Ajmátova ho simpatitzava molt poc i en el seu “Poema sense heroi” ho treu com “Cagliostro”… El seu últim llibre de poemes publicat va ser “La truita trenca el gel” en 1929. Kuzmin va viure amb Serguei Sudekin (encara que aquest estava casat) des de 1908. En 1909, Konstantin Somov va pintar el seu retrat més conegut. És un escriptor més que notable, redescobert amb la lògica sorpresa a la Rússia postsoviètica. “Ales” és, per descomptat, una novel·leta esplèndida. Se li pot vincular amb Oscar Wilde, però no amb Kavafis (malgrat el seu gust inicial per Alexandria) perquè mai va conèixer la seva obra. (Text de LUIS ANTONI DE VILLENA)
