VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| LENGÀS DAI FRUS Dl SERA | LLENGUA DELS NOIS DE VESPRE |
|---|---|
“Na greva viola viva a savarièa vuei Vìnars…” (No, tas, sin a Ciasarsa: jot li ciasis e i tìnars lens ch’a trimin tal rìul.) Na viola a savarièa…» (Se i sìntiu? a son li sèis; un aunàr al si plea sot na vampa di aria.) “Na viola a vif bessola…» Na viola: la me muàrt? Sintànsi cà parsora di na sofa e pensàn. “Na viola, ahi, a cianta…” Chej sìgus di sinisa i sint sot chista planta, strinzimmi cuntra il stomi massa vif il vistìt, “Dispeàda la Viola par dut il mond a rit…» A è Ora ch’i recuardi chej sigus ch’a revòchin da l’orizont azùr c’un sunsùr ch’al mi inciòca. “L’azùr…» peràula crota, bessola tal silensi dal sèil. Sin a Ciarsa, a son sèis bos, m’impensi… | “La greu viola viva vaneja avui divendres…” (No, muts, som a Ciasarsa, veus?: les cases i els tendres arbres que al rec tremolen). “La viola vaneja…” (Què sento? Son les sis; un vern ara s’arqueja sota el flameig de l’aire), “La viola Viu sola… “ Viola: m’ets la mort? Asseguem-nos a sobre d’una gleva i pensem. “Ai! Viola, que cantes…” Sento aquells crits de cendra sota d’aquestes plantes, que em premen el vestit contra el pit massa viu. “La viola va a lloure per tot el món i riu…” És temps de recordar aquells crits que s’engorguen en l’horitzó d’atzur fent un brogit que em torba. “L’atzur…” paraula nua, ben sola en el silenci del cel. Som a Ciasarsa, ja són les sis, repenso. |
De: SUITE FURLANA, Poesie a Casarsa, 1941-1953
Traducció de Jordi Domènech Soteras
Publicació a Quaderns de Versàlia – VI, 2016
ELS LLIBRES
Libreria Antiquaria Mario Landi
Bologna
1942
Quaderns de Versàlia – VI
Sabadell
2016
Godall Edicions
Tarragona
2025
Poesie a Casarsa:
Riproduzione dell’edizione: Bologna: Libreria antiquaria Mario Landi, 1942. Pubblicato con: Il primo libro di Pasolini, a cura di Franco Zabagli.
Contenuto
Indice
p. 5: dedica “A mio padre”
p. 7: I. – Poesie a Casarsa (il titolo è seguito da epigrafe tratta dal poeta provenzale Peire Vidal («Ab l’alen tir vas me l’aire / Qu’eu sen venir de Proensa: / Tot quant es de lai m’agensa» (Aspiro col respiro l’aere che sento venire di Provenza: mi piace tutto quanto proviene da questo paese)
Seguono 13 poesie in friulano (ma 11 hanno il titolo in italiano), con traduzione in italiano in calce, scritte tra il 1941 e il 1942:
p. 9: Dedica
p. 10: Il nìni muàrt
p. 11: Pioggia sui confini
p. 12: L’ingannata
p. 13-14: O me giovanetto!
p. 15: Per il «David» di Manzù
p. 16-19: Lis litanis dal biel fi
p. 20: Al fratello
p. 21: Dilio
p. 22: Fuga
p. 23-26: Per un ritorno al paese
p. 27-28: Altair
p. 29: Canto delle campane
p. 31: II. – La domenica uliva (il titolo è seguito dai primi quattro versi della poesia “La madre” di Giuseppe Ungaretti (E il cuore quando d’un battito / avrà fatto cadere il muro d’ombra / per condurmi, Madre, sino al Signore, / come una volta mi darai la mano). La citazione è tratta dalla prima edizione di Sentimento del tempo (Firenze, Vallecchi, 1933). Solo qui, infatti, il primo verso della poesia di Ungaretti compare in questa forma. Pasolini introdusse anche la variante delle iniziali della prima parola di ogni verso in minuscolo, quando invece nella medesima edizione ungarettiana erano in maiuscolo. Nelle edizioni successive la poesia “La Madre” assumerà la forma definitiva con l’aggettivo “ultimo”: E il cuore quando d’un ultimo battito / Avrà fatto cadere il muro d’ombra / Per condurmi, Madre, sino al Signore, / Come una volta mi darai la mano)
p. 33-42: La domenica uliva. La poesia è strutturata come un dialogo medioevale tra Figlio e Madre.
p. [43]: Nota di Pier Paolo Pasolini sul friulano (Nota: L’idioma friulano di queste poesie non è quello genuino, ma quello dolcemente intriso di veneto che si parla nella sponda destra del Tagliamento; inoltre non poche sono le violenze che gli ho usato per costringerlo ad un metro e a una dizione poetica. Vorrei inoltre invitare il lettore non friulano a soffermarsi sopra certi vocaboli, come « imbarlumìde », « sgorlâ », « svampidìt », « tintinulâ », « rampìt », « mìrie », « albàde », « trèmul », etc. che io, nel testo italiano, ho variamente tradotti, ma che, in realtà, restano intraducibili.)
p. [45-47]: Indice
SEMBLANÇA
Una faceta molt poc coneguda de l’intel·lectual italià Pier Paolo Pasolini va ser la de traductor. En la primera etapa de la seva vida, transcorreguda en Friüli, Pasolini es va llançar a la poesia usant la llengua friülana, amb Poesie a Casarsa (1942). A més es va dedicar activament a l’afirmació d’aquesta llengua com a llengua literària. En aquest afany pel reconeixement i la promoció del friülà, Pasolini atorgà a la traducció un paper transcendental. Segons ell, l’operació traductora seria la prova ulterior de l’estatus del friülà, condició indispensable per a donar-li dignitat de llengua.
Poesie a Casarsa va ser un text que va marcar el seu debut líric i que va tornar a aparèixer en un altre dels seus poemaris anomenat La meglio gioventù (La millor joventut). I temps després, gairebé al final de la seva carrera, va ser reescrit en La nuova gioventù (La nova joventut), el seu últim poemari. Un viatge que es gesta en Casarsa, però que travessa totes les etapes d’un artista sensible i genial, que va fer de la insolència la seva marca.
Pasolini es va dedicar activament a la difusió del friülà com a llengua literària. I per això va fundar, en 1945, juntament amb altres amics, l’Academiuta di lenga furlana, que pretenia la promoció del dialecte no solament com a llengua oral, sinó també com a llengua de producció escrita. La ideologia que fonamentava l’acadèmia era: «friulanità assoluta, tradizione romança, influença delle letterature contemporanee, libertà, fantasia» (Pasolini, 1994: 54), divulgada a través d’una revista, Il Stroligut (petit almanac), on es publicaven composicions poètiques en friülà i assajos de literatura friülana i de lingüística. L’Academiuta i la seva revista van néixer com paladinas no solament de la llengua friülana, sinó més en general, de totes les llengües minoritàries de l’àrea romànica. De fet, en el primer número de Il Stroligut, Pasolini deixa clar el seu interès per considerar el friülà com a membre de la gran família de les llengües romàniques minoritàries, en declarar: «Il Friuli si unisce, amb la sua sterile storia, i il suo innocente, trepido desiderio di poesia, alla Provença, alla Catalogna, ai Grigioni, alla Rumenia, e a tutte le altre Piccole Patrie di lingua romança» (1994). (Text de Caterina Briguglia)
REFERÈNCIES
La desesperada vitalitat de PPP per Jaume C. Pons Alorda a EL PUNT AVUI
‘Nove poesie friulane di PPP’ al CENTRO STUDI PIER PAOLO PASOLINI CASARSA
Article de Rossella Renzi, ‘ Bruciante e grande, il mondo che ardeva a Casarsa’ a RIVISTA ARGO
Article de Bruno Esposito al blog LE PAGINE CORSARE
“Pier Paolo Pasolini y el imperioso afán por traducir” per Caterina Briguglia a REVISTAS.UMA.es
BIOGRAFIA
Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 1922 – Òstia, 1975). Va ser professor, poeta, narrador, cineasta…; un artista total marcat per una «desesperada vitalitat». Acusat d’actes obscens en espais públics, va ser expulsat del partit comunista, acomiadat de l’escola on feia classes i obligat a fugir a Roma.
Va escriure obres literàries memorables com les que configuren la Biblioteca Pasolini de Lleonard Muntaner, Editor: Actes impurs/Amado mio, Teorema, Romàns o Empirisme herètic. També va dirigir algunes de les pel·lícules més importants de la història del setè art. Els textos de Scritti corsari i Lettere luterane confirmen que Pasolini va profetitzar canvis que s’esdevindrien dècades després del seu assassinat a Òstia el dia 2 de novembre del 1975 en circumstàncies encara no resoltes. (Font: Lleonard Muntaner Edicions)