VÍDEO-LECTURA
EL POEMA
| PSALM | PSALM |
|---|---|
Niemand knetet uns wieder aus Erde und Lehm, niemand bespricht unseren Staub. Niemand. Gelobt seist du, Niemand. Dir zulieb wollen wir blühn. Dir entgegen. Ein Nichts waren wir, sind wir, werden wir bleiben, blühend: die Nichts-, die Niemandsrose. Mit dem Griffel seelenhell, dem Staubfaden himmelswüst, der Krone rot vom Purpurwort, das wir sangen über, o über dem Dorn. | Ningú ens pasta de nou de terra i fang, ningú conjura la nostra pols. Ningú. Lloat sies tu, Ningú. Per amor de tu volem florir. Al teu encontre. Un no-res fórem, som, serem encara, en flor: la de no-res, la rosa de Ningú. Amb l’estil tan clarós d’ànima, la pols d’estam i el filament àrids de cel, i la corona ben rogent pel verb purpuri que hem cantat per damunt, oh per damunt de l’espina. |
Poema de: PAUL CELAN
Del llibre: LA ROSA DE NINGÚ
Traducció: Arnau Pons
LABREU Edicions, 2025
EL LLIBRE
Compra el llibre AQUÍ
SEMBLANÇA
𝑳𝒂 𝑹𝒐𝒔𝒂 𝒅𝒆 𝑵𝒊𝒏𝒈ú (𝐷𝑖𝑒 𝑁𝑖𝑒𝑚𝑎𝑛𝑑𝑠𝑟𝑜𝑠𝑒) ha estat considerat un dels llibres més importants i bel·ligerants del poeta; per la seva banda, el poema «Psalm», d’on ve el títol, és un dels més traduïts i citats, i ha donat lloc a moltes interpretacions, sobretot de caire místic o d’una transcendència negativa després d’Auschwitz, però mai no se l’ha llegit com va proposar Jean Bollack: un nou Gènesi en què la figura del poeta és anomenada Ningú per part dels éssers anihilats que ell sap tornar a la vida, insuflant-los un alè de denúncia i subversió sense parió. Dedicat a la memòria d’Óssip Mandelstamm, poeta víctima de l’estalinisme, acusat de plagi i deportat a Sibèria, aquest recull no té només una dimensió política en el seu combat contra l’antisemitisme, sinó que suposa un retorn a les formes rimades i espetegadisses de la poesia russa.
REFERÈNCIES
Ramon Farrés: “Les traduccions de Paul Celan al català”
Entrevista de Pere Antoni Pons a revista RELS
Article de Adrián Malagamba a ULTIMAHORA.es
Pau Dito Tubau: “Un poeta a contrallum”
Paul Celan per Arnau Pons a revista VISAT
BIOGRAFIA
Paul Celan (Paul Antschel) va néixer el 1920 a Czernowitz, la capital de la Bucovina, Romania (avui Ucraïna) en una família jueva d’expressió alemanya que va patir la persecució nazi amb la participació del feixisme romanès i de l’ucraïnès.
El pare, Leo Antschel, fidel al sionisme, va voler que el seu únic fill rebés una educació jueva i que aprengués hebreu. La mare, Friederike Schrager, oberta a l’assimilació, el va iniciar en la poesia alemanya. Tots dos van ser deportats a un camp de Transnístria; ell va morir de tifus al cap de poc temps i ella d’un tret a la nuca. En certa manera, la mare li havia llegat una missió: ser poeta en aquella llengua de la mort, llengua materna i dels botxins. Paul Celan posseïa el fons de melangia necessari per a una tal empresa i el do de saber treballar amb la negativitat d’una experiència com aquella. Després d’estar-se a Bucarest i a Viena, es va instal·lar a París el 1948. Es va tirar al Sena el 1970.