Tornaveu Poètic

VÍDEO-LECTURA

Deixa el teu comentari aquí:

EL POEMA

LA CIVETTA CACCIA	L’ÒLIBA CAÇA
La civetta caccia nella calma delle notti ma stasera che la pace è limitata dalla grandine e dal temporale in qualche vecchio rudere starà con lo stomaco vuoto il collo ritirato fra le ali gli occhi dolci come lampade a petrolio. Domani sazia dominerà it silenzio con le ciglia che battono lente come l’orologio della torre.	L’òliba caça en la calma de les nits però aquest vespre que la pau està limitada per la pedregada i el temporal en alguna vella ruïna estarà amb l’estómac buit el coll encongit entre tes ales els ulls dolços com llums de petroli. Demà, un cop saciada dominarà el silenci amb les pestanyes bategant lentes com el rellotge de la torre.

Del llibre: INÚTIL FUGIR

Traducció de Joan Ramon Lladós

Publicat a PONT DEL PETROLI, 2023

SEMBLANÇA

Inútil fugir és la primera traducció que es fa de l’obra de Toma en qualsevol llengua que no sigui el seu italià original. Toma és autor de cinc poemaris creats entre el 1970 i el 1987, any en què va morir quan tenia tan sols trenta-cinc anys. La seva és una mort envoltada de misteri, allò que es coneix com «deixar-se morir, quelcom similar a un suïcidi». La causa oficial va ser una cirrosi hepàtica a causa d’un excessiu consum d’alcohol, però el cert és que «ell havia triat el camí d’aniquilar-se», tal com diu l’escriptora Henar Galán. La prova és la seva poesia, plena de força, una projecció del seu món interior. Toma «va viure i escriure acomiadant-se de la vida», d’un món en què «se sentia estrany» i que rebutjava, ja que no entenia el mecanisme ni la finalitat dels humans. Considerat un dels darrers poetes maleïts, per aquesta espera impacient de la mort, com un enamorat, Salvatore Toma ho transmetia rabiosament a l’escriptura. Era, diuen, «un esperit lliure» que «vivia autoexiliat en una casa de camp», al districte de Ciàncole i allà, en l’aïllament de la província, escriu una poesia molt allunyada de la ideologització neoexperimental que es feia a Roma i Milà. Va percebre la innocència, la ingenuïtat màgica i misteriosa dels animals, i una cosa definitiva que els elevava per damunt de l’home: la puresa i la moralitat. (De la Revista EMPORDÀ, 24-09-23)

REFERÈNCIES

Crítica de Josep M. Fulquet a NÚVOL

Col·loqui del grup VESPERTINA

Article de Rosa M. Fajardo a MÉXICO-SOCIAL

EL LLIBRE

Compra el llibre AQUÍ

BIOGRAFIA

Salvatore Toma (1951 – 1987) va ser un poeta italià, nascut a Maglie, província de Lecce, a la regió d’Apulia. Del 1970 al 1983 va publicar sis reculls de poemes: Poesie, Ad esempio una vacanza (A Babi), Poesie scelte, Un anno in sospeso, Ancora un anno i Forse ci siamo.

Poeta visionari i apassionat, va aprofundir en el significat de l’amor i la mort, mentre buscava dins l’home i la natura la connexió amb la consciència universal. Salvatore Toma va ser un poeta oblidat pels grans editors. El reconeixement de la seva poesia va arribar l’any 2000 amb la publicació del llibre Canzoniere della morte (Giulio Einaudi Editore), recull a cura de Maria Corti. La seva poesia completa ha estat publicada per Musicaos Editore sota el títol Poesie (1970-1983).