MONTSERRAT ROIG, poema ‘Mort a Ravensbrück, en la veu de LAIA LÓPEZ ARBOLEDA
Montserrat Roig plenament identificada amb el dolor dels supervivents i profundament revoltada contra el nazisme
Continua llegintMontserrat Roig plenament identificada amb el dolor dels supervivents i profundament revoltada contra el nazisme
Continua llegint‘Aprèslude’ és un dels últims llibres de poemes publicat en el cim de la seva maduresa literària i que va escandalitzar de valent l’àmbit cultural berlinès.
Continua llegintA “Desolació”, el poeta ens remet a la pèrdua dels familiars i, en el fons, de tot allò que ens conforma com a subjectes.
Continua llegintMaría Mariño és una de les aparicions més sorprenents de la poesia gallega del segle XX. Poesia d’imatges abruptes, sintaxi lliure i llenguatge elemental elevat a visió.
Continua llegintL’última publicació de l’autora abans de morir és aquest poema on s’aborda el tema de l’esperança i el valor que ella mateixa tenia arrelats
Continua llegintAutor polièdric i inconfusible al mateix temps, atès que no rebutja un registre del llenguatge que té en compte «la veu del carrer» i que es caracteritza per la «musicalitat».
Continua llegintUna trajectòria marcada sobretot per l’ús i la reivindicació de la llengua provençal i la cultura d’Oc.
Continua llegintLa poesia de Víctor Català queia en l’oblit fins que, cent tretze anys després, Enric Casasses i l’editorial Vitel·la de l’Escala l’han tornat a editar.
Continua llegintDel llibre ‘La fi del món’, novel·la-plus-poema experimental paraparèmica
Continua llegintBonnefoy, poeta que qüestiona l’essència del llenguatge i a través d’aquesta crítica aventura una transformació de la nostra percepció de la realitat.
Continua llegintSempre alegre, trencava motlles sense violència estrident o agressiva, amb un ímpetu entremaliat i fervorós
Continua llegintPoema en Esperanto. El nom d’Utnoa no deixa de ser una forma primigènia del nom Noè.
Continua llegintBlai Bonet parla com si fos el mar, com si fos un gitano, com si fos la ramificació d’un arbust.
Continua llegintLlegir la poesia de Zoraida Burgos és com entrar en una casa petita i acollidora, una mica humida, amb poques finestres on el foc crema entre les mans el desgast de la memòria.
Continua llegint“Espacio” inaugura el monòleg interior líric, amb la sensació bella i múltiple que tot hi cap en el poema, que tot es pot dir, perquè tot transcorre pel teu interior de continu.
Continua llegint‘Lo Desengany’ és una peça dramàtica en dos actes molt original i, alhora, una reeixida mostra de teatre dins el teatre.
Continua llegintPaulina Kamakine, poetessa gascona nascuda a Tolosa de Llenguadoc el 1989. La seva obra combina misticisme i dolcesa i obre camí cap a un nou art poètic gascó.
Continua llegint